NOTÍCIES

Resum de 'La fundación' d'Antonio Buero Vallejo

Categoria
Resum de 'La fundación' d'Antonio Buero Vallejo - Preparats.cat
Publicat per: carla.roca

La Fundación és una de les obres amb més èxit d’Antonio Buero Vallejo, gràcies al seu dramatisme en l’argument i per la novetat de les tècniques utilitzades. També és una de les obres que pot aparèixer a l'examen de Llengua Catalana i Literatura de la Selectivitat!

Aquest títol es va estrenar l’any 1974, durant els últims anys de la dictadura franquista.

Es pot apreciar l’intent dels personatges per aconseguir la llibertat. Amb això ens enfronta a nosaltres mateixos amb aquest mateix repte. 

Argument i estil de ‘La fundación’ 

En Tomás és un pres polític condemnat a mort per un règim totalitari. Quan el detenen i el torturen, delata els seus companys i provoca la caiguda i condemna dels membres més importants de la seva organització amb els quals comparteix cel·la. Aclaparat per la culpa i el remordiment intenta suicidar-se, però en Asel, un dels comanys, ho evita. 

Davant d’aquesta situació, en Tomás entra en un procés en el qual modifica la realitat i viu en una al·lucinació, on creu residir en la Fundació en la qual ell, els seus amics i la seva parella gaudeixen d’una beca per a desenvolupar les seves recerques. 

Presentada com una faula, La fundación planteja al lector un xoc entre realitat i ficció, que es resol gradualment a favor de la veritat.  

Els personatges 

Aquesta obra se centra en la història de 5 homes: 

  • Tomás: és el protagonista de l'obra. Un jove trastornat que ha modificat la realitat per poder suportar-la. A poc a poc, va percebent la realitat i recupera el seny, fins a convertir-se en un personatge compromès.  

  • Asel: és el personatge més madur i raonador. Aquest aprèn que tothom pot portar dins seu un delator, un traïdor i un botxí. Ha traçat un pla de fugida i el dur a terme amb en Tulio, però quan aquest cau, neix en ell un momentani desànim que li porta a dubtar de tot allò per què ha lluitat. Quan l'esperança sembla morta, reneix de les seves cendres. Ressorgeix la possibilitat d'intentar la fugida sense en Tulio, però amb en Tomàs ja recuperat. 

  • Tulio: al principi de l’obra, és colèric, hostil i intransigent. Però tot això queda compensat per la seva personalitat somiadora. Al principi dona una impressió engayosa, ja que no li segueix la corrent al Tomàs, però finalment acaba sent el personatge que més s’identifica amb ell. És per això que, a causa de la seva humanitat, la seva execució resulta més dolorosa. 

  • Max: és un personatge tranquil i bromista, que encara que defensi al Tomàs al principi de l’obra, comença a atacar-lo quan sospiten que podia haver estat el delator. Al final es descobreix que el traïdor ha estat en Max, a canvi de menjar i comoditats. Aquest personatge seria el contrari que en Asel. És dèbil davant el perill i s’entrega fàcilment a canvi de compensacions. 

  • Lino: és impetuós i menysprea la prudència. Es contraposa a la figura d’en Asel. Quan descobreix que en Max és un delator, vol desemmascarar-lo. 

Altres personatges 

  • Berta: és la parella d’en Tomàs. Com a personatge real apareix al final de l’obra, quan es diu que l’ha visitat al locutori. La Berta que apareix a l’inici de l’obra és un desdoblament de la personalitat d’en Tomàs. 

  • Home: Aquest home és el company de cel·la malalt amb el qual parla en Tomàs. Més tard, el protagonista descobreix que està mort. El personatge té una doble funció: representa les víctimes del sistema repressiu i és el primer fet que porta al Tomàs a la seva curació. 

Resum per actes de La fundación

1r acte 

En Tomás es troba a la Fundació, parlant amb la Berta i l’home malalt. Els seus pensaments revelen la seva lluita interior entre la ment i la veritat.  

En Asel actua com el metge que no és, per tal de seguir-li el corrent. 

Però el diàleg amb la Berta és realment important: tot el que diu ella, és en el fons el que en Tomás comença a intuir. Podem veure una mostra del seu debat interior i el desig de tornar a la normalitat, sobretot quan la Berta diu que voldria salvar al Tomás. 

El públic desconeix el caràcter d’aquest diàleg en el moment en què es produeix. Per aquest, la Berta és un ésser real com en Tomás. És per això que sorprèn la brusquedat d’en Tulio, que no segueix el joc. Però són aquests brots d’impaciència els que contribueixen a la tornada a la realitat d’en Tomás.  

A poc a poc, es van veient indicis de com va curant-se i percebent la situació real. 

2n acte 

Els mobles de l’escena comencen a canviar: les butaques ara són motxilles militars, no hi ha llençols… En Tomás veu que els cambrers no van uniformats, l’encarregat tanca la porta de l’habitació sense permís… i la seva intranquil·litat comença a créixer. 

Després d’un debat per portar al Tomás a l’infermería, en Lino i en Tulio discuteixen. Llavors apareixen els carcellers i s’emporten el cos de l’home amb qui parlava en Tomás: feia dies que estava mort. 

És llavors quan, en Tomás retorna a la realitat, tot preguntant: Estic malalt, Asel? 

3r acte 

Els uniformes dels personatges ja són de presoners, però en Tomás és l'únic que conserva la seva roba habitual. 

Continuen les transformacions fins al punt en què el protagonista no sap diferenciar què és veritat i què no. Busca excuses i defenses, però l’evidència s’imposa. Continua perplex, però ara s’ha d’enfrontar a l’acusació d’en Asel de ser un traïdor. 

És llavors quan, després que deixi de sonar el telèfon, en Tulio el convida a somiar. Tornen a aparèixer riures i bromes i en Tomás no entén el contrast en què en Tulio és cridat per morir. El protagonista afirma que hi ha motius per estar alegres, perquè pensa que en Tulio quedarà lliure. I en Lino li deixa anar la veritat ‘El mataràn, imbécil’.  

Tot seguit, en Tomás torna a la seva fantasia i apareix de nou la Berta: "Tú ya no eres Berta". És el primer cop que apareix amb els companys presents i per fi, reconeix la seva situació: ‘Estic delirant’. 

Finalment, admet la desaparició de la Fundación, tot admetent que estan a la presó, condemnats a mort. 

4t acte 

En Tomás, ja vestit de presoner, resumeix la història. Després de recordar el seu passat (la detenció, la tortura i l’intent de suicidi), l’espai escènic es mostra amb tot detall una presó. 

Tot i això, en Tomás emplea la seva bogeria per encobrir la mort d’en Max: ara ell domina la seva imaginació. La Fundació es converteix en una arma per aconseguir el trasllat a les cel·les de càstig i, des d’allà, aconseguir la possible alliberació. En Tomás ja no delira. 

Però, abans que s’acabi obra, quan no hi ha personatges en escena, el lloc es transforma amb l’aspecte del principi. L’anècdota ha conclòs, però la vida segueix. 

El mal no és individual, sinó col·lectiu, és per això que els espectadors han viscut l’obra des del punt de vista d’en Tomás. 

 

Tot i que et deixem un resum de La fundación d'Antonio Buero Vallejo, llegeix-te el llibre per entendre’l i conèixer tots els detalls de la història i dels personatges. Molta sort a l'examen!

 Preparats, llestos… universitat!: tot el que et cal saber per anar a la Universitat. Si encara no ho has fet, registra’t al web i no te’n perdràs ni una!

Comparteix això:

Registra’t

Podràs accedir a tots els continguts del nostre web i rebràs puntualment informació per correu electrònic segons els teus interessos.

Condicions generals
CAPTCHA
1 + 3 =
Resol aquest problema matemàtic simple i escriu el resultat. Ex. per 1+3, escriu 4.
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.