Acaba Merlí, la sèrie que et recordarà sempre l’època de batxillerat

Potser formes part del grup de joves que acabarà 2n de batxillerat el mateix any que Merlí i “els Peripatètics” s’han acomiadat de la petita pantalla. Tu i els teus companys/es de classe seguireu camins diferents, però això no vol dir que no us retrobareu més. Cada canvi és un risc, però alhora és una oportunitat de fer realitat els teus somnis.

Si et trobes en aquesta etapa, Merlí et recordarà sempre els teus anys de batxillerat, que han suposat moltes coses: triar un itinerari, fer el teu primer treball de recerca, probablement conèixer grans amics i ara separar-te’n… Segur que t’has sentit molt identificat/da amb les experiències del Pol, la Tània, el Gerard, la Mònica, la Berta, l’Ivan, l’Oksana, el Bruno, el Marc…

La sèrie també ens ha ensenyat que no importa si tens molt clar el que vols fer l’any que ve o si encara tens dubtes. Tot just estem a febrer, així que aprofita aquests últims mesos de classes, de vivències amb els i les companyes i, fins i tot, gaudeix dels nervis quan s’acostin dates d’entregues de treballs o exàmens finals. Els nervis són un avís que estan a punt de passar coses importants.

Al penúltim capítol, dos personatges ens van donar un molt bon exemple d’aquesta mateixa lliçó:

(Escena del capítol 39, ambientat en les colònies de final de 2n de Batxillerat)

La Berta (Candela Antón de Vez) i l’Oliver (Iñaki Mur) parlen sobre el futur i què estudiar quan acabin el batxillerat durant el penúltim capítol de l’última temporada de ‘Merlí’.

Oliver: Paella daliniana… Ho trobarem a faltar, eh?
Berta: Sí, la veritat. Tu què vols estudiar?
Oliver: Res.
Berta: Com que res?
Oliver: És que no sé què vull fer, no ho tinc clar. Ens fan triar massa aviat.
Berta: Doncs sí. Hi ha gent que està molt com tu.
Oliver: A mi em molaria anar a Londres, trobar un curro allà, aprendre bé l’anglès. I després ja veurem què passa.
Berta: És que clar que sí! Com pot ser que estiguis tan animat i tan segur de tu mateix si no tens ni idea de què vols fer? Jo que ho tinc claríssim, estic acollonida.
Oliver: En serio?
Berta: Sí. Jo volia entrar a Belles Arts, però és que ja em veig rentant caps a la pelu de la meva mare.
Oliver: Però què dius, tia? Si tu dibuixes molt bé!
Berta: Però és molt difícil aconseguir feina de dibuixant.
Oliver: Per què penses en la feina? Pensa a estudiar allò que t’agrada! I ja ho aniràs veient. Potser acabes dibuixant el mural d’una església o un còmic manga.
Berta: O, encara millor, un mural manga a dins d’una església!
Oliver: Veus? Potser tindràs idees revolucionàries. Fes-me cas i no et ratllis.

L’últim capítol, en canvi, va sorprendre amb un final tràgic. A més, a la meitat es va fer un salt de set anys per conèixer el futur dels alumnes, que tenien feines i situacions molt diferents de les que, segurament, sempre havien imaginat.

Tu també voldries veure’t d’aquí a set anys per saber com t’anirà tot plegat? Doncs t’hauràs d’esperar que el temps corri al ritme que li toca, perquè no ets un personatge de ficció. L’avantatge és que pots oblidar-te de guions i triar el teu propi camí. I gaudir-lo!

Fins aviat, Merlí!

Preparats, llestos… universitat!: tot el que et cal saber per anar a la Universitat. Si encara no ho has fet, registra’t al web i no te’n perdràs ni una! A més, si et registres abans del juliol del 2018 podràs guanyar un salt amb paracaigudes!