Entrevista a Xavier Melgarejo

"Els alumnes graduats en un doble grau de mestre seran els mestres més buscats i els que donaran més joc a les escoles"

Xavier Melgarejo és un psicòleg i pedagog especialista en el sistema educatiu de més èxit, el finlandès. Nosaltres l’hem entrevistat i creiem que la seva opinió us serà de molt servei si esteu pensant com encarar el vostre futur. Hem parlat sobre com millorar els estudis de magisteri a través d’un Pla de Millora, que consisteix en una completa formació en Mestre d’Educació Infantil i de Primària en 5 anys, i sobre com decidir què estudiar. En Xavier ho té clar: “sou la millor generació i heu de saber que confiem en vosaltres i que us estimem, decidiu el que decidiu”.

1. Què creu que aporta el Pla de Millora de la Formació de Mestres que ens acosti al model desitjat d'excel·lència del professorat?
Per primera vegada tot el sistema educatiu té la intenció de millorar i de fer-ho de manera conjunta. Aquests alumnes que es graduaran d’una doble titulació seran els mestres més buscats, els que donaran més joc a les escoles perquè tindran moltes competències, podran incorporar-se a l’educació infantil o a la primària indiferentment. Esperem, però, que l’Administració ens ajudi econòmicament per donar qualitat i continuïtat al projecte. El més positiu és que hi ha una molt bona voluntat des del Govern de la Generalitat.
 

2. Si a Finlàndia els alumnes són "el seu tresor més preuat", com valorem nosaltres els nostres alumnes?
Aquí, els alumnes són els alumnes. La infància no és una prioritat, ni a l’escola ni al sistema sanitari. Com pot funcionar un país on hi ha nens que només tenen accés a un àpat al dia o que fan classe tapats amb mantes perquè tenen fred? En aquest mateix país, el nostre, veiem que contínuament es construeixen nous edificis i palaus de congressos. Però què és el més important? Les persones, però no ho sembla. Un país que vulgui funcionar ha de creure i estimar la seva gent. Hem d’enviar un missatge molt clar a les generacions que vénen: els estimem, i la forma més fàcil de dir-ho és oferint-los la màxima igualtat d’oportunitats. Els moments de crisi són els millors perquè la gent comenci a plantejar-se allò que vol. Jo sí que sento que ells són el tresor del nostre país.

3. Segons el model finlandès, el professor que té sensibilitat per l’art és el que funciona. Quina relació directa hi ha entre el consum cultural i el nivell educatiu?
És una relació molt important. Si un mestre ensenya amb música, està demostrant als alumnes que l’art serveix per moltes coses i que aprendre pot ser bonic. Així, també ensenyem a la societat que accedir a la cultura és un dret del que disposen i que mai se’n han de sentir apartats.

“La vida és més que tenir estudis; ens hem de construir a nosaltres mateixos per convertir-nos en persones especials”

4. Tenim algun punt fort o diferencial al nostre sistema universitari?
El nostre punt fort és la cultura emocional que tenim, el caliu. Segons informes internacionals, l’espai on els infants i joves espanyols se senten millor és a l’escola. Potser aprenen menys matemàtiques que els finlandesos, però tenim un punt fort en humanitat i persones amb molta vocació.

5. Vostè diu que per al desenvolupament educatiu cal que els alumnes es preguntin qui i què volen ser. Què passa quan dos factors com la crisi i l'atur redueixen les possibilitats dels joves de dedicar-se a allò que desitjen?
Jo els diria que no han de renunciar als seus somnis perquè només vivim una vegada. No tothom ha nascut per ser advocat. El més important de tot és quina finalitat donem a la nostra vida. I no només han de decidir quina professió volen tenir, sinó per què servirà el que facin i quina petjada deixaran. Per això és important fer allò que estimes. Han de ser ambiciosos per a ells mateixos i per a la comunitat. I si aquí no poden arribar on volen, que lluitin per marxar fora, perquè tenen tot el dret a fer-ho. La vida no és només tenir molts estudis i títols, ens hem de construir a nosaltres mateixos per convertir-nos en persones especials i perquè ens puguin recordar pel que hem aportat a la societat, sigui o no una fita important.
 

"No has de renunciar als teus somnis; només vivim una vegada"

6. Què en pensa, doncs, que el Ministre d'Educació aconselli els alumnes que es decantin per les professions amb més oferta laboral?
En Wert que digui el que vulgui. Ell diu el que li interessa perquè a Espanya tenim unes carències en el sentit laboral, però jo li diria que un país no és un mercat. Estem parlant, com sempre, de persones, però ell i la seva llei ens tracten de forma molt diferent. Amb les seves idees, potser millorarem la qualitat, però no hi haurà equitat. A mi m’agradaria que tots els nens i nenes d’aquest país tinguessin l’oportunitat que es mereixen.

7. Ha explicat en diverses ocasions que allò que més valoren els finlandesos de les persones que coneixen és què han fet durant la seva vida i què poden aportar a la societat. Quin consell donaria vostè als alumnes en edat de decidir si estudiar o no?
Evidentment, si estudien tindran més oportunitats, siguin o no estudis universitaris. Però han de fer allò que volen per arribar on desitgen i, si això implica marxar a l’estranger, que no tinguin por i que s’obrin al món. Per a mi és un orgull que hi hagi gent que lluita per fer-se valer a l’exterior, tot i que els posin dificultats des del seu propi país. El més important és que s’han de sentir lliures per decidir el que més els agradi. Facin el que facin, els estimarem com a país. Jo sóc un optimista que pensa que val la pena lluitar perquè ens escoltin i, malgrat que estiguem en un moment complicat, són la millor la generació que hem tingut mai.

8. Doncs un comentari molt recurrent dels adults cap als joves és que som la generació més desinformada, inculta i amb menys interès. Com s’explica això?
Jo no ho crec. Els nostres alumnes han de pensar en els seus pares i els seus avis. De debò estaven tan preparats? No és cert, molts no van poder estudiar, així que estic seguríssim que són la millor generació. M’agradaria que ho tinguessin molt clar.